En pocs dies farà sis anys d'aquell dia assoleiat...
Ah, no, si no és això el qu anava a dir.
En realitat volia escampar el secret a veus (que no és secret) i ser jo la primera en escriure-ho amb totes les lletres. I és que és un fet important que et canvia la vida (i molt), que et desmonta l'economia, l'espai i els costums, que amb sort trigues un anyet en acostumar-t'hi però que compensa amb escreix tots els maldecaps, les nits d'insomni, les hipoteques impagades, la casa per recollir, els gelos de grans i petits...
En resum, que se me'n va la olla, que desitjo que en/na Nim (o el nom que finalment tingui) desmonti la vida de l'Oriol i la Mayte (i de tota la colla), que els faci viure tots els nervis , crisis, angoixes, problemes, somriures, cançons, carícies, jocs... i tot allò de bo que comporta tenir un segon fill.
Si vau aguantar el primer any i mig de l'Anouck això serà bufar i fer ampolles!!
Ah, i passat aquest temps el resultat és molt millor que amb la gossa!
Moltes felicitats, gaudiu aquest cop de l'embaràs.
Ah, i per tota la colla, a veure si fem bote i d'aqui a un parell d'anys anem tots amb totes les nenes (que serà nena) i els dos nens a Eurodisney!!
